Bòsnia, juliol de 2010. Calor, molta calor en aquest país dels Balcans igual que a tota Europa. Hem fugit dels nostresPaïsos Catalans, no buscant la fresca sinó buscant l’homenatge, i no el nostre; hem vingut a participar de l’homenatge que es fa a les víctimes d’Srebrenica, el genocidi més gran perpetrat a Europa d’ençà de la Segona Guerra Mundial, ciutat que any rere any commemora la fatídica data de l’11 de juliol, on l’any 1995 s’hi van assassinar unes 8.000 persones.
Aquests any que celebren el quinzè aniversari, s’enterraran 775 persones en aquest Memorial, que sumades a les ja hi reposen, sobrepassen les 4.000 tombes.
Vinculats a IGMAN-Acció Solidària, i formant part dels casals de Valls, Alcover, Reus i d’IGMAN-Mallorca, no és la primera vegada que participem d’aquest homenatge, per segon any consecutiu participem a la Marxa per la Pau (Mars Mira – www.marsmira.org). Es tracta d’un recorregut de 110 km que uneix el poble de Nezuk amb la fàbrica de Potocari.
L’any 1995, Potocari representava la mort i era el lloc d’on van fugir més de 15.000 persones, escapant de la repressió dels txètnics (Serbis radicals). Nezuk, representava la llibertat, era el primer poble alliberat en territori bosni, on només hi arribaren una tercera part d’aquells 15.000. La resta van perdre pel camí alguna cosa més que la vida.
Rememorant aquells fets, aquest any unes 7.000 persones vam caminar els 110 km. a la inversa, en tres dies. L’esgotadora travessía ens permet compartir aquells instants amb gent que hi van perdre els seus familiars, amb alguns que la patiren el juliol del 95, amb els que hi busquen respostes, amb els que hi troben preguntes, amb els que ho van perdre tot menys la vida ... Tots ells, sorpresos i agraïts per la nostra presència, ens interroguen amb les mirades, preguntant-se pels nostres perquès, perquè busquem amb la distància la seva companyia, perquè oferim, malgrat la distància, el nostre suport i afecte. I les nostres respostes, ens fan més por que les seves preguntes. Després dels nostres patiments físics arribem al memorial i, poc a poc, veiem com aquelles cares somrients que ens van acompanyar durant el camí, ara ploren desconsolades buscant algun lloc on dipositar les seves llàgrimes. Les nostres mirades que aquests dies buscaven els seus somriures, els seus somnis i les seves il·lusions, ara es troben amb els seus plors, les seves pors i els seus malsons.
Nosaltres, fills d’uns Països Catalans que encara no han reconegut les víctimes d’una cruel Guerra, fills d’uns Països Catalans que únicament ha pogut plorar els seus morts en l’anonimat, fills d’una Catalunya, que encara avui, 70 anys després, no ha homenatjat aquells que un dia van lluitar per les llibertats del seu poble, on juntament amb la seva vida hi van perdre els nostres ideals. Fills d’aquells Països Catalans, que encara avui, sense vergonya, ignora, manipula i amaga milers de restes de soldats republicans, que continuen abandonades al lloc on se’ls va robar el futur mentre lluitaven pel nostre present.
Nosaltres, fills d’aquesta Catalunya, mirem envejosos com tot un poble plora pels seus morts. Observem com un poble, mirant cap al futur, no oblida el seu passat, concienciats que la construcció d’un demà passa inevitablement per aprendre dels errors de l’ahir. Mirant com un poble homenatja, any rere any, aquells que hi van perdre la vida enduent-se amb ells aquells antics i lloables compromisos de multiculturalitat, respecte i tolerància. Avui, ens sentim petits, ens sentim traïts, ens sentim enganyats.
Avui, tots nosaltres en silenci hem homenatjat les nostres víctimes de la Guerra contra el feixisme, que encara busquen, perduts en la història, aquella petita litúrgia que els permeti descansar, per fi, en pau i en llibertat.
CARLES BARGALLÓ
Per veure més fotos cliqueu damunt:
http://picasaweb.google.com/siscumariscu/MARSMIRAMEMORIALSREBRENICA2010#
Data actual
Activitats programades