No, no són normals moltes coses que passen al dia a dia amb les dones. No és normal que encara s’assassini a dones per parelles o exparelles. No és normal que hi haja violència dintre d’una relació. No és normal que un home intenti aïllar a una dona del seu entorn per fer-la seva i així crear una dependència per poder fer el que vulgui. I tot això a l’àmbit de la parella.

Perquè el 25 de novembre deuria anar més enllà. Deuria d’anar més enllà de la visió que s’ha creat de la violència dintre d’una parella i que això no és amor. Perquè les violències envers les dones comencen més aviat, són quotidianes, més properes, per desgràcia diàries.

Tampoc són normals gestos, mirades o comentaris que fan veure a la dona com un objecte. I ho tenim integrat a la nostra societat, ho podem veure a la feina, al carrer, a les associacions, als bars. Perquè la majoria d’abusos i violències contra les dones es fan als seus àmbits més propers, a la família i als grups d’amistats. Abusos que no són denunciats i que fins i tot queden callats i generen un mal que no ens adonem on poden arribar.

Perquè no és normal que s’aprofiten d’una dona quan està de festa, quan ha consumit alcohol o drogues. No és normal, i passa més sovint del que sembla. No és normal aprofitar-se d’una amistat quan no pot reaccionar, quan està dormint, quan està ebria. No és normal fer tocaments quan la persona no pot dir no. Perquè moltes vegades ni el No es pot dir.

Per això la campanya que encetem des del Casal Popular la Turba. Perquè hem vist que és necessari. Que hi ha moltíssima més violència soterrada per la normalitat del que sembla. I necessitem posar-hi llum. I hem començat per l’àmbit festiu perquè és un tipus de material que existia ja per diferents zones i al camp de Tarragona no havia arribat.

Perquè darrere de la rauxa i la festa, de la diversió hi ha sexisme i hi ha violència. Hi ha mirades, gestos, tocaments, abusos. Que es camuflen de festa, de riure, de bromes, però que per  a la persona que els rep és una agressió i, el pitjor, li genera tot un seguit de problemes morals i psíquics que la resta no veu. I això passa més sovint del que sembla. Abusos, a més, per part de gent propera, persones en les quals confia la dona i que de sobte s’aprofiten d’aquesta confiança i de moments determinats per obtenir allò que no podrien d’una altra forma.

I per això volem anar més enllà del “No és No”. Ha d’haver-hi un Sí de consentiment, de voler, d’estar segur que tot el que es fa és amb voluntat de les dues parts. Un Sí de seguretat. I això a qualsevol moment. I de mantenir les relacions sexuals que es vulguin i com es vulguin, sense cap obligació de practicar-les d’una manera o un altra, com moltes vegades passa amb l’ús del preservatiu. Perquè de vagades ja és complicat el sexe com per, a més, posar-li por.

Rubén Martínez González, membre del Casal